Galxia Viquipdia, lenciclopdia lliure. Una galxia s un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions destrelles, estrelles compactes, nvols de gas i pols csmica i matria fosca. Les dimensions galctiques van des de les galxies nanes, amb uns pocs milers 1. Les galxies es classifiquen segons la seva morfologia visual, entre les quals ellptiques,4espiral i irregulars. Tot indica que al centre actiu de determinades galxies hi ha un forat negre supermassiu tanmateix, s difcil que es puguin detectar a causa de la gran densitat destels que hi ha a la part central duna galxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cmuls estellars. El sistema solar, i per tant tamb el nostre planeta es troba dins duna galxia, la Via Lctia. Laspecte llets de la part central de la nostra galxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Lctia, s a dir cam de llet. El mot galxia ve de la paraula gregagalactos, que tamb significa llet. Els diferents materials que constitueixen una galxia estels i nvols de gas i pols estan animats per un moviment de rotaci entorn dun eix amb una velocitat angular que s ms elevada com ms a prop del centre es troben. En determinades zones de les galxies delevada concentraci de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat destels s a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum tamb depn de la distncia al centre galctic s ms elevada com ms a prop del centre. Tenen un volum de 1. Kiloprsec de radi, mentre la seva massa va de 1. Uma galxia um grande sistema, gravitacionalmente ligado, que consiste de estrelas, remanescentes de estrelas, um meio interestelar de gs e poeira, e um. Una galxia s un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions destrelles, estrelles compactes, nvols de gas i pols csmica i matria fosca. A galaxy is a gravitationally bound system of stars, stellar remnants, interstellar gas, dust, and dark matter. The word galaxy is derived from the Greek galaxias. Galaksi veya gk ada, ktle ekimi kuvvetiyle birbirine bal yldzlar, yldzlararas gaz, toz ve plazmann meydana getirdii yldzlararas madde ve. QnNZk5.jpg' alt='Binney Merrifield Galactic Astronomy Pdf' title='Binney Merrifield Galactic Astronomy Pdf' />Lespai que hi ha entre els diferents estels duna galxia sanomena espai interestellar i pot ser gaireb buit de matria o b ocupat pels gasos o la pols duna nebulosa. Lespai que hi ha entre les diferents galxies sanomena espai intergalctic i s prcticament buit de qualsevol mena de matria. Segons la teoria del Big Bang, lUnivers sexpandeix les galxies sallunyen les unes de les altres, com un pasts que sinfla en posar lo al forn. A lUnivers hi ha milers de milions de galxies una dcima de bili, en la part observable amb els actuals telescopis, amb els quals actuals podem detectar galxies situades fins a una distncia de deu mil milions danys llum. Les galxies no es troben distribudes uniformement per lespai sin que formen agrupacions ms o menys nombroses anomenades cmuls de galxies. La nostra galxia, la Via Lctia, pertany a un daquests cmuls, anomenat grup local, format per unes trenta galxies, entre les quals hi ha tamb la Galxia dAndrmeda. Val a dir que els cmuls de galxies es concentren alhora en grans conglomerats anomenats supercmuls. El nostre grup local s a la part externa dun supercmul que comprn gaireb cinc mil galxies. Edwin Hubble encara que Hubble sempre sestim ms parlar de nebuloses, mentre que galxies el mot usat per Shapley sacab imposant va ser el primer astrnom que va plantejar lexistncia de les galxies, a les quals va anomenar universos illa, en adonar se que algunes nebuloses no eren tals, sin formacions estellars molt allunyades. Fins aleshores lnica part coneguda de lUnivers era la Via Lctia. Binney Merrifield Galactic Astronomy Pdf' title='Binney Merrifield Galactic Astronomy Pdf' />Tamb en va proposar la primera classificaci, lany 1. Galxia deriva del terme grecgalaxias, o kyklos galaktikos, que vol dir cercle de llet, per la seva aparena en el cel. Der interstellare Staub ist kosmischer Staub, der Teil der interstellaren Materie ist. Der interstellare Staub macht sich im Visuellen vorwiegend durch Extinktion. Images/News%20and%20Observing/News/2014/11/Illustrationofprotocluster.jpg?mw=1000&mh=800' alt='Binney Merrifield Galactic Astronomy Pdf Books' title='Binney Merrifield Galactic Astronomy Pdf Books' />Una galassia un grande insieme di stelle, sistemi, ammassi ed associazioni stellari, gas e polveri che formano il mezzo interstellare, legati dalla reciproca. En la mitologia grega, Zeus posa el seu fill Heracles nascut duna dona mortal en el pit de la seva parella Hera mentre aquesta est dormint, de manera que pugui beure la seva llet divina i esdevenir tamb ell un du immortal. Quan lHera sadona que est alletant a un nad desconegut, laparta amb rbia i un raig de llet sescampa per la nit estellar, produint la fina banda de llum coneguda com a la Via Lctia. Clinical Cardiac Electrophysiology Josephson Pdf. En textos medievals catalans, Galxia es feia servir amb el significat actual de Via Lctia, encara que el seu nom vulgar era Carrera o Carretera de Sant Jaume. En els textos astronmics, el terme Galxia en majscula s emprat per referir se especficament a la Via Lctia, per distingir la dels bilions daltres galxies. Quan William Herschel va compondre el seu catleg dobjectes astronmics, va fer servir el nom nebulosa espiral per certs objectes com la Gran Galxia dAndrmeda. Ms tard seria reconeguda com a una immensa conglomeraci destrelles, quan la veritable distncia daquests objectes va comenar a apreciar se, i varen ser anomenades illes duniversos. Tot i aix, com que la paraula univers era entesa per descriure la totalitat de lexistncia lexpressi va caure en dess i aquests objectes varen comenar a ser coneguts com a galxies. En diferents moments de la histria es va anar adquirint el coneixement de qu la Terra s a una galxia la Via lctia i que nhi havia moltes altres a lunivers. El filsof grec. Demcrit 4. B. C. va proposar que la banda brillant del cel estellar coneguda com a Via Lctia podia consistir en estrelles distants. Aristtil 3. B. C., tanmateix, creia que la Via Lctia podria haver estat causada per la ignici de lexhalaci dalgunes estrelles que eren grans, nombroses i posades juntes i que la ignici es dna en la part superior de latmosfera, en la regi del mn que s contnua amb els moviments del cel. Lastrnom rab, Alhazen 9. A. D., ho va refutar amb el primer intent dobservar i calcular la parallaxi de la Via Lctia,1. Terra sense pertnyer a latmosfera. Lastrnom persa, Ab Rayhn al Brn 9. Via Lctia podia ser una collecci dinnombrables nebuloses estellars. Ibn Bajjah Avempace, d. Via Lctia podia estar constituda de diverses estrelles, per donant una imatge de continutat a causa dun efecte de refracci en latmosfera terrestre. Ibn Qayyim Al Jawziyya 1. Via Lctia podia ser una mirada de petites estrelles empaquetades juntes en lesfera destrelles fixes i que aquestes estrelles sn ms grans que planetes. La prova real de qu la Via Lctia consistia en diverses estrelles va venir el 1. Galileo Galilei va fer servir el telescopi per estudiar la Via Lctia i va descobrir que estava compost dun enorme nombre destrelles febles. El 1. 75. 0Thomas Wright, en el seu Una teoria original o nova hiptesi de lunivers, va especular correctament que la Galxia podia ser un cos en rotaci dun nombre enorme destrelles mantingudes juntes per les forces gravitatries, de manera semblant al Sistema Solar per a una escala molt major. El disc resultant destrelles podia ser vist com a una banda en el cel des de la nostra perspectiva a dins del disc. En un tracat de 1. Immanuel Kant va desenvolupar ms la idea de Wright sobre la Via Lctia. La forma de la Via Lctia deduda del recompte destrelles per William Herschel el 1. El primer intent de descriure la forma de la Via Lctia i la posici del Sol va ser duta a terme per William Herschel el 1. Va produir un diagrama de la forma de la galxia amb el sistema solar a prop del centre. Fent servir una aproximaci refinada, Kapteyn el 1. Sol a prop del centre. Un mtode diferent de Harlow Shapley basat en la cataloguitzaci de cmuls globulars el va portar a un dibuix radicalment diferent un disc pla amb un dimetre dapproximadament uns 7. Sol ben lluny del centre. Ambdues anlisis varen fallar en la no presa en consideraci de labsorci de llum per pols interestellar present en el pla galctic, per quan desprs Robert Julius Trumpler va quantificar aquest efecte el 1.